Dues maneres d’accedir al correu gencat. Mètode 2

 Automatitzar la rebuda del correu des d’un compte xtec.

Utilitzant el correu de la xtec es pot automatitzar la rebuda dels missatges de gencat. Aquest és el procediment:

  • Des del correu web de la xtec, clicar sobre la icona remarcada amb el color vermell i seleccionar l’opció “configuració”.

image

  • Trieu l’element “comptes”:

image

  • Cliqueu sobre: “Afegiu un compte de correu POP3…”:

image

  • En la propera finestra escriviu la vostra adreça de correu electrònic gencat.

image

  • Configureu com en la imatge següent i premeu sobre l’opció: “Afegeix un compte”.

image

  • Si tot ha anat bé, la vostra adreça xtec recollirà de manera automàtica tots els correus que rebeu a la bústia gencat.

Dues maneres d’accedir al correu gencat. Mètode 1

Correu web

Es pot accedir al correu gencat des del navegador:

https://ecorreu.gencat.cat/prelogin/

  • l’usuari és el NIF.
  • la contrasenya la mateixa d’ATRI.

image

  • Podreu accedir a la interfície web del correu.

image

  • Si voleu posteriorment implementar el 2n mètode (automatitzar la rebuda dels missatges a través d’un correu xtec) us caldrà conèixer el vostre usuari real. Per això cal que cliqueu sobre “opcions”:

image

  • Cliqueu a l’esquerra sobre: “canviar la contrasenya” (encara que no ho vulgueu fer, des d’aquesta opció podreu veure el nom de l’usuari.

image

  • A la dreta veureu una imatge com la següent:

image

  • El nom d’usuari en l’exemple és SSLNJM0006
  • El necessitareu si voleu utilitzar el mètode 2.

Ja se que fer amb twitter

twitter

Em considero una persona inquieta i tafanera a internet. Disfruto investigant i aprenent a la xarxa. Per això, entre altres dèries, acostumo a provar la majoria d’eines i serveis de la web 2.0 que m’ofereix internet. Sovint trobo veritables perles que incorporo al meu bagatge. Algunes d’aquestes eines han acabat esdevenint del tot imprescindibles.

En el meu primer contacte amb twitter vaig abandonar ràpidament. Vaig pensar que això d’explicar què estic fent en 140 caràcters no m’aportava res. Així, el meu usuari va estar uns quants anys inactiu. Fa poc, però he tornat a tafanejar per veure com l’utilitzen altres usuaris. Després de fer algunes pràctiques li he començat a trobar algun sentit.

Fa poc més d’una setmana que he començat a emprar twitter de manera activa. Segueixo una 30a twitters i em segueixen un nombre similar d’usuaris. A hores d’ara he publicat 31 tweets. Per tant, sóc un usuari molt novell i heu de situar la meva experiència en aquest context.

He canviat la icona del meu perfil i el nom del meu twitter, abans m’amagava sota el nom de “calaix” i la imatge representava una espècie de portafoli. Segurament per una certa vergonya per no saber que dir o explicar i no trobar-li sentit a aquesta eina de comunicació. De manera que ara el nom del meu twitter està format per la unió del meu nom i el meu cognom i la meva imatge intenta aproximar-se al meu aspecte real. Ja no vull amagar-me ja se que vull fer amb twitter.

M’agrada aprendre. I espero que aquesta motivació m’acompanyi de manera permanent com una actitud vital. M’encanta la informàtica i les TIC en el context de l’educació i la formació. Internet m’ofereix la possibilitat d’aprendre de manera constant. Les possibilitats són enormes. Hi ha però tants canals que es fàcil perdre’s, per això cal emprar un cert mètode per tal d’optimitzar el temps.

Actualment segueixo 20 blocs de tecnologia i educació a internet. I els llegeixo tots els dies de l’any, també els caps de setmana i a les vacances. Sense una mica d’organització el temps invertit potser molt elevat i es pot convertir en una càrrega i jo vull que sigui un plaer no em vull generar una obligació més. Per això utilitzo un lector de feeds. Actualment faig servir google reader que és una eina excel·lent per a llegir de manera compacta i organitzada tots les notícies que m’interessen. Com ja imagineu, no ho llegeixo tot… només llegeixo els titulars i quan el contingut m’interessa prou, llegeixo la notícia pel canal rss i si cal vaig a la font original.

Aquest sistema crec que em permet estar prou informat. Tot el que vaig aprenent i descobrint m’agrada compartir-ho. En el meu entorn proper, familiar o laboral, la gent que em relaciono habitualment, …en general no comparteix les meves dèries amb la mateixa intensitat i és molt legítim. La majoria de gent del meu entorn  no viu els temes tecnològics amb la mateixa passió que jo.

Per altra part, he intentat diverses vegades mantenir un bloc per publicar aquestes notícies que m’han semblat rellevants, però això em suposa una despesa de temps que no em compensa i acostumo a abandonar i aquests intents mai han arribat a res sòlid.

Què té que veure twitter amb tot això? Amb el poc temps que fa que uso twitter li començo a veure unes quantes possibilitats i oportunitats.

Els usuaris que segueixo o em segueixen ho fem de manera voluntària. Segurament perquè tenim inquietuds comunes. L’univers de les meves relacions properes s’ha eixamplat. I puc compartir cada cop amb més gent les meves dèries també molt legítimes.

Actualment sóc incapaç de mantenir un bloc però si que puc publicar a twitter. L’esforç de resumir en 140 caràcters allò que vull comunicar implica una síntesis meravellosa. Cal anar al gra i condensar en una frase curta allò que vull comunicar.

Hi ha una frase que corre per la xarxa que diu una cosa similar a …”Els teus amics de tota la vida estan en Facebook…els amics que t’hauria agradat tenir estan en twitter. Això que segurament és una exageració té una certa dosis de realitat.

Darrerament m’està passant una cosa curiosa, a cops no trobo cap notícia rellevant en les fonts a les que acudeixo habitualment. I ja m’ha passat amb una certa freqüència que la notícia del dia o allò que més m’ha interessat no ho he trobat en el meu lector de feeds ho he trobat a twitter. De manera que a twitter les persones que segueixo em filtren les notícies i m’arriben veritables perles que difícilment hagués obtingut per una altra via.

Començo a descobrir que hi ha persones que esdevenen referents i que aporten un alt valor afegit. També em satisfà quan altres persones comenten les meves aportacions o em fan RT.

Curiosament, he acabat seguint persones a les que he arribat a través d’algun RT i que han esdevingut veritables troballes. Cada matí llegeixo amb força satisfacció també a twitter allò que diu la gent a qui segueixo… Tot això va generant una espècie de vincle misteriós però sòlid.

També he descobert que puc seguir twitter amb altres eines més eficaces que la web pròpiament de twitter. Aquestes eines milloren enormement l’experiència en twitter i aporten capes de qualitat i optimitzen el servei. Ara mateix estic fent servir Google2Tweet i Cadmus.

Benvingut twitter la nostra relació no ha estat un amor a primera vista, el primer cop no em vas impressionar, durant anys no t’he necessitat però ara des de fa molt poc t’has convertit en una peça que encaixa perfectament amb les meves necessitats: Twitter em permet aprendre i compartir de manera òptima i eficaç!